Fotografies

Recull d'impulsos viscerals del dia a dia

Dol

Ens fem
la promesa
que no hi haurà
preliminars.

Ens mengem
amb ànsia
de saliva,
llengües
carnívores,
i llavis vermells:

Som volcans
en erupció.

Somnio
que la teva pell
és una altra.

I tu anheles
l’olor d’aquells cabells
que no són els meus.

Però ens abracem
recargolant com arrels
els nostres cossos,

així com retenen
les nostres ments
el record amarg
d’allò que hem perdut.

Sentim a l’uníson
el batec dolorós
de l’esperança

que algun dia
ens tornarà
la innocència
del primer amor.

Antípodes

No ets tu
qui il·luminava
el camí.

Sóc jo la llum
que irradia
força,
futur,
energia.

Generosa,
te l’he ofert
amb tota la meva ànima;

tu l’has begut
amb tot el teu ser.

Però la teva set
era una altra.

Anheles viure
en la foscor
de totes les coves,
als antípodes
del meu món.

Siguis on siguis,
viu feliç. Jo també
ho faré:

Trobaré el tresor
en una altra illa.

Metròpoli

La teva ànima podrida
habita les entranyes
de quatre xapes
de metall i òxid.

Exhala el verí
invisible
que ens traspassa
els porus, bronquis
i tràquees.

Milers de morts
silencioses.

Aturem motors
i engeguem les cames!

Eremita

M’està creixent
entre la pell i els altres
una capa crustàcia
d’extremitats esquerpes

que volen palpar
però només pessiguen.

Vull cantar
amb les sirenes,
atrapar ànimes
de vellut

i revestir-les
d’hipnòtics cànons.

Però les potes
s’enfonsen a la sorra
i retrocedeixo dos cops
per cada intent

d’endinsar-me al mar.

Només vull estar aquí,
en aquest forat
on ningú em veu
i ningú m’escolta.

Allà tot fa por.

Art.

Dia rere dia
la formiga apila
una molla

del teu pa
de forn exquisit.

Zero coma zero
zero un grams
per cada jornada
de deu hores.

Però ella,
persistent,
treballa de gust:

té clar el seu objectiu.

Crear una estructura
fàl·lica
de dimensions sobrehumanes
per endollar-te-la
sense lubricar
cada vegada
que tornis a trepitjar
la seva monumental obra.

Repressió/odi

Trobar l’equilibri
entre voler matar algú
o etzibar-li un somriure
d’orella a orella 

de la llargària d’una fuetada.

Roda

Inventem ocupacions,
feines innecessàries,
per generar uns diners
que ens permetran viure,

a estones.

I diem que no som esclaus?

Punt i apart

A cada passa,
un sotrac.

Tastes el buit
de la frustració
i el fang t’atrapa.

Anheles trepitjar,
descalça,
la terra mullada

i ensumar
la frescor del canvi.

Et comences a descordar les botes.

Enlatada

de qué sirve
toda esta pantomima
de horas, prisas,
obligaciones grises
que se empeña
en repetirse en ciclo
y círculos
que día tras día
nos ahogan lentamente

quién dirige
esta telaraña
de hilos caóticos
que nos mecen
atados a sus caprichos
en un mar podrido
que rebosa
ratas enlatadas

roedores caníbales
e insensibles
a todo signo
de romanticismo
víctimas a su vez
del mismo verdugo
que no deja de ser
su mismo yo

qué pasaría
si un día
paramos la rueda

todos
y de golpe

Cita #15+4

És tan petit
que encara no té por de res.

Mare anònima al seu fill.